Informació

INFORMACIÓ DE LA DUNA

L' ADN són les sigles de desoxirribonucleico àcid. L'ADN és una àcida nucleòrica i macromolècula que conté i transmet la informació genètica dels éssers vius d'una generació a la següent.
L'ADN té com a funció principal l'emmagatzematge de tota la informació (funcions i característiques) necessàries per sintetitzar, juntament amb l'ARN, les proteïnes vitals per al desenvolupament d'un organisme.

Les 4 estructures de L'ADN:

-Estructura primària: És l'estructura formada per la seqüència de nucleòtids que s'uneixen mitjançant enllaços fosfats, entre el carboni 5 'del primer nucleòtid i el 3' del següent.



    
-Estructura secundària: Va ser descoberta per Watson I Crick. És la famosa doble hèlix. Són dues cadenes antiparal·leles que formen ponts d'hidrogen entre les seves bases nitrogenades. Les dues cadenes estan enrotllades sobre un eix imaginari.



-Estructura terciaria: En aquesta estructura l'ADN s'uneix a unes proteïnes anomenades histones, d'aquesta manera es pot compactar i captar-les en un nucli minúscul. La unió amb les histones forma el nucleosoma. El nucleosoma està compost per un nucli, o nucli, format per 8 histones.


-Estructura quaternària: Aquí ja es troba fibra de cromatina de 300Å. L'enrotllament que es dóna en el conjunt de nucleosomes s'anomena solenoide. Els solenoides s'enrotllen formant la cromatina del nucli eucariota en la fase cel·lular d'interfase. Quan la cèl·lula comença la divisió, l'ADN encara és més compacte i es formen els típics cromosomes que es poden arribar a observar a l'òptica microscòpica.





REPLICACIÓ DE L'ADN:

-La replicació de l'ADN és el mecanisme molecular per mitjà del qual l'ADN produeix una còpia de si mateix.
-Cada vegada que una cèl·lula es divideix, el genoma sencer ha de ser duplicat per poder ser transmès a la descendència (per mitjà de la mitosi o meiosi).
Durant la replicació de l'ADN, la doble hèlix es divideix en dues parts: les bases nitrogenades de cada meitat s'acoblen amb la base homòloga, formant així la cadena mancant.









INFORMACIÓ CAROLINA

La funció de l'ADN
L'àcid desoxiribonucleic (ADN) té la funció de "guardar informació". És a dir, conté les instruccions que determinen la forma i característiques d'un organisme i les seves funcions. A més, a través de l'ADN es transmeten aquestes característiques als descendents durant la reproducció, tant sexual com asexual. 
Totes les cèl·lules, procariotas i eucariotes, contenen ADN en les seves cèl·lules.
L'ADN com àcid nucleic està compost per estructures més simples, les bases nitrogenades. Aquestes són 4:

El seu descobriment

L'ADN va ser aïllat per primera vegada pel suís Frederick Miescher en 1869. Posteriorment, Robert Feulgen, en 1914, va descriure un mètode per revelar l'ADN, i va descobrir que aquest es trobava en el nucli de totes les eucariotes cel·lulars, especialment en els chromosomes. Més tard, 1952, Alfred Hershey i Martha Chase van realitzar una sèrie d'experiments amb els que van aconseguir demostrar que l'ADN era el material hederitari.




Tipus d'ADN

ADN mitocondrial: és l'ADN que es troba als mitocondris. Això és un fet destacable, ja que la major part de l'ADN dels organismes eucariotes es localitza al nucli.




ADN recombinant: és una forma d'ADN artificial que s’ha creat combinant dues o més seqüències d'àcids nucleics que no es trobarien juntes en un procés d'assemblar gens.





ADN fòssil: el estudi d'aquest tipus d'ADN s'utilitza a la paleontogenètica. S'utilitza per estudiar registres d'ADN moleculars que siguin molt antics per així estudiar la seva composició. S'ha aconseguit extreure l'ADN dels neardentals, i d'aquesta forma s'ha comprovat que l'humà no té cap relació amb aquest.

ADN superenrollat: és una molécula d'ADN que està retorçat o girada sobre si mateixa, de tal manera que l'eix de doble hélice propi d'ADN no segueix una curva plana sinó que forma una altra hélice, una superhélice. Una molécula amb la mateixa secuencia pot estar en un estat relaxat o en diferents estats d'enrollament. Les molécules poden sufrir superenrollament tant positiu com negatiu, depenent del sentit de la torsió.


Estats de l'ADN
L'ADN pot trobar-se en el nucli de les cèl·lules en dos estats:


Cromososmas: abans que l'ADN es va a dividir ha de ser perfectament ordenat perquè el repartiment sigui equitatiu.

Cromàtica: quan l'ADN de la cel no es va a dividir, està en un estat de relaxació.